Enguany se celebren 70 anys que el muntanyenc d’Arles Francesc Pujada, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, va encendre la primera foguera al pic, la vigília de Sant Joan. Després, hom va acordar una Trobada anterior en la qual dipositar al cim els feixets de llenya (des de 1960 n’hi arriben d’arreu dels Països Catalans) que es convertirien cada nit del 22 al 23 en la foguera regeneradora de la Flama. El 1963 el Cercle de Joves de Joan Iglesis va adherir-se a la iniciativa i va proposar el ritual de conservar la Flama renovada a Perpinyà, al Palau dels Reis de Mallorca.

Aquell any o el 1964, Margarida Mestre, de l’a punt de ser enderrocat Mas Gleix (anterior al Tractat dels Pirineus de 1659) dels Aspres, va donar els seus estris de cuina a la Casa Pairal del Castellet de Perpinyà, dirigida per Josep Deloncle. Dita cuina s’hi va reconstruir fidelment perquè la Flama s’hi conservés. Ara encara hi és, però a un rònec racó de la recepció. Fins que va morir, el 1966, Mestre va ser la guardiana de la Flama; enguany li hem dedicat la postal.

Aquell any la Flama del Canigó va arribar al coll d’Ares i hi va encendre una foguera. Sembla que també la van baixar fins a Vic. El 1967 la Flama va encendre la primera foguera a Vic i Barcelona, i el següent, algunes a València. Des de llavors, la Flama del Canigó no ha parat d’escampar-se arreu dels Països Catalans, d’Òpol a Guardamar i de Fraga a Maó, i l’Alguer.

Com a novetats d’enguany, cal destacar la constitució d’una Coordinadora nacional, amb Joan Tort com a president, i amb Josep Costa i Lluís Soler de Tradicat entre els vocals. En les rutes coordinades per Tradicat, el CDR Vic reforçarà la del Bisaura-Vall del Ges i la de Manlleu, i l’arribada a Vic serà a les 8, directament des de Ripoll, a causa de canvis per a donar més dignitat a l’esdeveniment. Així mateix, després de 2 anys, la Flama tornarà a Sau.