Present i futur de la Flama del Canigó com a símbol d’identitat dels Països Catalans

Les intervencions dels i les ponents, així com les aportacions de les persones del públic van fer palès que la Flama del Canigó, igual com la majoria d’altres manifestacions culturals catalanes viu un moment d’estancament, és a dir, són manifestacions vives, però que no aconsegueixen ampliar la seva difusió ni la participació de la societat perquè necessiten adaptar-se al moment polític i sociocultural marcat per l’homogeneïtzació cultural occidental (pensament únic) i la immigració. Les tradicions culturals i les reivindicacions polítiques han d’aconseguir crear lligams d’identitats i pertinença que siguin incloents i oberts a la incorporació de noves idees i significats.

En aquest sentit és fonamental aprofitar els recursos de la societat del coneixement i la informació i adequar el llenguatge del missatge de la Flama a les noves generacions per tal de revitalitzar la Flama i fomentar la interrelació entre la Flama i la cultura popular. Per això es va posar de manifest que cal buscar noves estratègies de comunicació i buscar vies per accedir als mitjans de comunicació de masses a nivell dels Països Catalans.

La incorporació en els equips de la Flama dels diversos municipis de professionals especialistes en comunicació permetria facilitar i optimitzar la definició d’estratègies de divulgació i màrqueting, i modernitzar la imatge de la Flama (tant gràfica com institucional) i dels materials d’informació per a la gent.