Trobada a Arles: 70 anys de la foguera del Canigó

El mateix dia, el 17 de maig de 2025, van tenir lloc a Perpinyà i Arles de Tec dues trobades al voltant dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canigó. En futures ocasions s’hauria de mirar de no coincidir.

Tradicat, després de parlar-ne, decideix participar a les dues trobades. En Pere Riera i servidor, Josep Costa, vàrem anar a la trobada arlesenca, pels 70 anys del foc inicial d’en Francesc Pujade. Arles celebra cada 10 anys aquesta festa, i en Pere i jo ens trobem un poble bolcat a recordar en Pujade i tot el que va representar per a la muntanya i també la seva forma de servei als convilatans. Només arribar, ens trobem en Pierre Bouzage que fa una conferència sobre l’homenatjat, cosa que li és fàcil per ser-ne el nét.

Seguidament, en una petita plaça, l’esbart dansaire d’Arles, L’Alegria, va amenitzar un reguitzell de danses catalanes. Per falta de pressupost, suposem, van fer-ho amb música enllaunada, però sonava fantàsticament. Vàrem parlar amb el públic i vàrem poder conèixer l’arrel de l’esbart, cap a una seixantena de balladors, néts, fills, pares i avis, i el propi batlle. De veritat que l’esbart d’Arles té llarga vida.

Tot seguit ens van convidar a un petit refrigeri amb música de molts decibels i, a continuació, cap a sopar. Érem unes 240 persones. Ens hi vàrem trobar amb batlles del veïnatge i gent portadora de la Flama per totes aquelles contrades. Des de Costoja la fan arribar fins a Maçanet, i des d’allà la recull una part de l’Alt Empordà. A més, també hi havia gent compromesa que van col·laborar amb el Principat: les urnes de l’1 d’Octubre, el president Puigdemont…

En el sopar, Tradicat va regalar el llibre de la Flama del Canigó de Mn. Antoni Pladevall, signat pels companys amb una dedicatòria del nostre president. A part, els vam oferir uns tastets de bona llonganissa de la plana de Vic.

En definitiva, tot un poble bolcat a celebrar els 70 anys de Flama del Canigó i un goig veure tant de jovent participant en la festa.

El Vallespir i el Conflent tenen assegurada la Flama, però no pas la nostra llengua mare. Recordant les primeres trobades i comparant-les amb ara, sap greu dir-ho, però la nostra llengua catalana hi desapareixerà en el futur.


Josep Costa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*