L’any 1962, el patriota nordcatalà Francesc Pujade, va escriure una carta al president de la Unió Excursionista de Vic, Martí Cassany, on li explicava com els nordcatalans havien establert un costum des de l’any 1959 que consistia en portar una flama d’una església important del Rosselló i transportar-la passant pel pic del Canigó, a la vella abadia de Sant Martí del Canigó, on es feia l’Aplec el 16 d’agost. Pujade, li demanava a Cassany, que aquell any, per primera vegada es volia portar una flama d’una església de fora de la Catalunya del Nord, concretament la de Santa Maria del Tura d’Olot, i que junt amb la flama d’Olot volien que hi hagués també una branca del llorer de Vinyoles que havia plantat Mossèn Cinto. Aquest fou l’inici de la relació i la llarga amistat i constant col·laboració de la gent de la comarca d’Osona a les romeries o pelegrinatges i ben aviat a la difusió de la Flama del Canigó la vetlla de Sant Joan arreu dels Països Catalans. Verdaguer fou per tant el motiu i el principal lligam entre els osonencs i els nordcatalans a partir del seu gran poema Canigó.

El 1966, la Flama arriba per primera vegada fins a Coll d’Ares, i l’any següent, 1967 la Flama ja va arribar fins a Vic. El grup inicial dels portadors osonencs girava entorn a Martí Cassany de Vic, i de Ramon Torra i Xavier Valls de Manlleu. Fins al 1982 la Flama es va estenent a través d’una sola caravana, i a partir del 1983 es creen les rutes de Vic i de Manlleu. Ja al 1984 s’introdueix la ruta d’Osona Sud. De la mà d’en Xavier Valls, el 1983 es fa el I Congrés al Principat de la Flama del Canigó, Focs de Sant Joan a Manlleu, amb congressistes d’arreu dels Països Catalans.

De mica en mica es van anar teixint complicitats a nivell personal amb persones que a títol individual feien arribar la Flama a diferents nuclis. Després d’aquests primers gairebé 40 anys, en els quals la iniciativa de dur la Flama era pràcticament personal, es va veure convenient la creació d’una entitat legal que coordinés i vehiculés tot el moviment de Flama a nivell de les nostres comarques i subcomarques de referència, bàsicament Osona, Ripollès, Moianès i Cabrerès. Així, el 2002 neix Tradicat, Associació per les tradicions catalanes. Els nostres objectius principals són fer arribar i difondre la Flama del Canigó per tots els pobles de la nostra àrea d’acció, cuidar molt el què representa la tradició de les fogueres de Sant Joan, i fer incidència sobre les efemèrides importants del catalanisme que il·lustren la postal anual que cada any editem. Així mateix s’ha vetllat per difondre tots els fets de la cultura tradicional i popular catalana, especialment entre el col·lectiu escolar. El fet de tenir tanta història darrere i haver estat pioners de la portada de la Flama al Principat, ha provocat que la gent de Tradicat sempre hem volgut treballar conjuntament amb tots els equips de focs, per compartir esforços i crear sinergies per tal de poder difondre, divulgar i fer més sòlida i ferma la Flama del Canigó i tots els valors que representa.

Al maig de l’any 2006, amb motiu del 40è aniversari de la primera vegada que la Flama va travessar el pas fronterer de Coll d’Ares, Tradicat va impulsar i organitzar la celebració d’un Congrés a la comarca d’Osona. Va servir per definir una estratègia de futur per la Flama, i es va crear un ideari.

El dia 5 d’abril de 2012 Tradicat va fer la celebració dels 10 anys d’existència, amb un acte a al sala de plens del Consell Comarcal d’Osona, en els que es van fer una sèrie de parlaments repàs la història de Tradicat i de la Flama del Canigó. Va cloure l’acte el director general de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig. Hi va haver una exposició de material històric i didàctic i una actuació musical a càrrec del grup Vicus.