La Flama encén fogueres arreu dels Països Catalans

Any rere any, la Flama del Canigó arriba a pobles i ciutats d’arreu del nostre territori mercès a la feina desinteressada de centenars de persones, entitats i plataformes que es preocupen d’escampar la Flama que baixa des del cim del Canigó la nit del 22 al 23 de juny.

Es tracta d’un projecte plural, participatiu i que mostra la força de la societat civil implicada: associacions culturals, centres excursionistes, entitats esportives, ajuntaments, colles de diables, ateneus, centres musicals, associacions de veïns, i les mateixes seus territorials d’Òmnium esdevenen equips de foc encarregats de transportar i rebre la Flama, amb la que s’encendran les fogueres de Sant Joan.

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan amb la Flama arribada del cim de la muntanya del Canigó, una festa arrelada al llarg de tots els Països Catalans i amb un fort valor simbòlic i d’identitat nacional.

El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any. El dia 22 de juny s’agafa aquesta flama i es puja fins al cim del Canigó. Aquí s’encén la llenya portada de diferents parts dels Països Catalans una setmana abans. Aquest és el foc que s’escamparà per tots els pobles i ciutats del país i que entrada la mitjanit encendrà milers de fogueres de Sant Joan.

Una tradició mil·lenària

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles, amb ella els primers pobladors festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals. És una festa popular molt arrelada al nostre país que té l’element del foc com a símbol preeminent.

L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.

La renovació de la tradició

Les tradicions es renoven i adapten a les noves realitats socials i culturals. Davant els nous reptes socials que ens afecten, les festes populars i tradicionals són una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva.

Per tot el què significa, des d‘Òmnium i Tradicat volem donar un nou impuls a la Festa de Sant Joan dotant de més eines la Flama del Canigó per arrelar-la al màxim de municipis i ciutats del país i reforçar-la com a referent nacional a nivell de Països Catalans.

Òmnium i Tradicions i Costums (TiC), que fan les tasques de coordinació i suport als diferents equips de foc d’arreu dels Països Catalans, treballen per assolir els següents objectius:

• Promoure Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans (actualment amb més de 200 ajuntaments que hi ha aprovat mocions a favor). A les nostres comarques, tenim 18 ajuntaments adherits a Osona i 9 al Ripollès.
• Promoure la cultura popular i tradicional com a forma participativa i de cohesió social.
• Fer créixer els actes de rebuda de la flama a totes les comarques dels Països Catalans.
• Facilitar l’organització de l’arribada de la Flama mitjançant la nova web, materials per organitzadors, imatge unificada i una major projecció nacional.

Qui organitza la Flama del Canigó?

Òmnium Cultural i Tradicat els dos eixos vertebradors d’Osona, Ripollès, Moianès, Lluçanès i Cabrerès. Coordinem el desenvolupament de la Flama del Canigó al Principat i oferim el suport organitzatiu a les desenes d’entitats, institucions i grups que organitzen l’arribada de la Flama als seus pobles i ciutats. Per fer-ho, es coordina amb les entitats que impulsen la Flama a la Catalunya del Nord.